L'actual escut municipal

L’informe núm. 354, elaborat pel conseller heràldic de la secció històrico-arqueològica de la Generalitat, descriu l’escut de l’Ametlla del Vallès com un rombe partit pel mig per una línia vertical, amb una ametlla d’or sobre un fons de color verd a un costat, una creu vermella sobre un fons d’argent a l’altra costat i les quatre barres de la senyera. I a dalt de tot una corona. O en paraules literals de l’informe: “Escut caironat partit i semitruncat: al primer sinople, un ametlló d’or; al 2n d’argent, una creu plena de gules; i al 3r d’or, quatre pals de gules. Per timbre una corona mural de poble”.

Inicialment, l’Ajuntament no va estar d’acord amb aquesta proposta, ja que s’afirmava que no respectava la forma rodona i ovalada dels segells municipals utilitzats des de feia més de cent anys segons s’acreditava amb els documents obrants a l’arxiu municipal. De manera que va caldre la redacció d’unes al·legacions per part del conseller heràldic justificant la seva proposta. Aquest escrit és interessant perquè explica el significat de diversos detalls de l’escut, i deixa ben clar, entre d’altres coses, que l’ametlló ha d’anar en el lloc principal dins l’escut, ja que és el senyal propi i el que “diu” el nom del municipi. Així mateix, justifica la presència de les armes de la ciutat de Barcelona (és a dir la creu de Sant Jordi i les quatre barres) per deixar palès que el poble va passar, el 1490, juntament amb la baronia de Montbui, a ser una possessió dels consellers de la Ciutat Comtal.

A partir de l’escrit d’al·legacions la Corporació sí va aprovar l’escut de l’Ametlla del Vallès, que és el que ens ha arribat fins els nostres dies.