Com actuar davant la vespa asiàtica

La vespa asiàtica presenta un aspecte més fosc en comparació a les vespes socials autòctones del nostre país. La varietat nigrithorax, que és la que ha arribat a Catalunya (des del 2012), presenta el tòrax negre envellutat i segments abdominals de color castany ribetejat amb una fina franja groga.

Únicament el quart segment de l’abdomen és quasi en la seva totalitat de color groc-taronja. El cap és negre, la cara groc-ataronjada i les potes castanyes al final. La seva mida oscil·la entre els 17 i 32 mm de llargària.

Hàbitat

La vespa asiàtica instal·la els seus nius (vespers), preferentment, a les branques altes dels arbres, tant a les zones urbanes com agrícoles o boscoses, tot i que una petita proporció de vespers es poden ubicar en construccions, entre matolls o enterrats. Aprofita les valls fluvials i els arbres de ribera com a via natural de colonització i expansió.

Nius

La Vespa velutina construeix normalment dos nius, sent el segon niu un vesper que pot arribar a ser molt voluminós (aproximadament 60 cm de diàmetre) de paper mastegat, que presenta un orifici petit i lateral de sortida.

Tot i que els períodes d’aparició depenen del clima de cada any i poden variar anualment, aquests són:

Al març, les femelles fundadores, quan surten de la hibernació construeixen individualment uns petits nius (niu embrionari), de la mida d’una taronja, en llocs protegits d’edificis, magatzems, porxos i altres construccions humanes, ruscos buits o altres refugis. Aquests tenen una desena de cel·les envoltades per una cúpula de paper.

Al maig apareixen les primeres obreres d’aquest niu i són aquestes les que sovint, en la majoria de casos, fabriquen un nou niu (niu secundari) en una nova ubicació, en el qual s’instal·larà la colònia definitiva d’aquell any.

A la tardor la reina pot produir, de mitjana, unes 200 vespes reines que fundaran noves colònies a l’any següent, depenent dels recursos de la colònia fundadora. Per tant aquest niu és abandonat i després d’hibernar les reines de manera separada en diversos indrets, ja no serà reutilitzat.

A l’hivern, els mascles i obreres moren, i el 95% de les reines també, en no sobreviure a les condicions hivernals. De les reines que sobreviuen a l´hivern, un altre 90% moren per competència directa entre les reines fundadores a la primavera següent.

Tal i com succeeix en altres vèspids socials, les reines lluiten entre elles, sovint fins a la mort, usurpant els nius embrionaris.

Què fer quan es detecta un rusc?

Quan es detecta un niu - rusc cal fer-li una fotografia i enviar-la a l’àrea de Medi Ambient de l’Ajuntament (mediambient@ametlla.cat), indicant amb la màxima precisió possible la seva geolocalització.

A partir d’aquí, l’Ajuntament valorarà quina és l’actuació que cal fer per treure el rusc.

Protocol d’actuació en cas de picada.

Les picades fan molt mal per la mida gran del fibló, encara que no són més perilloses que les de les vespes autòctones. La majoria de persones atacades per les vespes asiàtiques presenten símptomes locals de dolor, vermellor i inflamació de la zona de penetració del verí, que desapareix després de varis dies.

En cas de picada

a. Rentar la zona de la pica amb aigua i sabó i si es pot aplicar gel o aigua freda.

b. A les persones al·lèrgiques poden aparèixer símptomes generals com picor a tot el cos, pujada de la temperatura corporal, baixada de la tensió arterial, problemes respiratoris, problemes cardiovasculars i d’altres símptomes greus.

c. En cas de picades múltiples la inoculació del verí també pot provocar aquests símptomes generals greus.

d. Després d’un atac de vespa asiàtica si s’observen aquests símptomes generals, sense perdre la calma però de forma urgent cal trucar al 061 o anar el més aviat possible a un centre mèdic per rebre el tractament adequat perquè aquests símptomes poden ser molt greus i poden conduir a un xoc anafilàctic.