Comes Busquets: "La pintura al tremp d’ou, una tècnica dels antics retaules"

En Josep Comes, un dels membres més antics de l’Associació d’Artistes de l’Ametlla, ens fa sempre gaudir de la seva obra i la seva companyonia. Ara que fa pocs dies va celebrar el seu 95è aniversari, li agraïm que hagi tornat a exposar les seves magnífiques obres a la Sala Carles Sindreu perquè en puguem gaudir plegats. Li desitgem llarga vida i el felicitem de tot cor! 

Entrevista de LLuïsa Navarro

Josep Comes i Busquets, va néixer a Barcelona l’1 de gener de 1924. Fill d’una família treballadora va créixer dins d’un ambient de fort compromís social. Es va formar professionalment i artística a Sabadell, ciutat en la qual visqué molts anys i on es recull bona part de la seva obra. D’adolescent emblanquinava esglésies cremades durant la Guerra Civil i d’aquí evolucionà a pintor decorador, grafista i professor de dibuix.

La dedicació a la pintura artística, no serà fins als anys 70 en que participa en exposicions col·lectives, premis nacionals i internacionals a Catalunya, principalment. Als anys 60 fixà la seva residència al nostre poble, on viu actualment. En Josep té un estil molt propi i les seves obres, hiperrealistes, les fa al tremp d’ou. Ha exposat individualment 34 ocasions, a Barcelona, París, Girona, la Bisbal de l’Empordà i a l’Ametlla del Vallès i en més de 20 exposicions col·lectives.

Josep, la teva trajectòria artística és important. Què destacaries del teu transcurs entre llenços i pinzells?

Bàsicament, el canvi de passar de la pintura a l’oli a la pintura al tremp d’ou, una tècnica en què els pigments pel color es barregen amb rovell d’ou, com en els antics retaules. 

Ets un expert en la pintura al tremp d’ou. Per què vas escollir aquesta tècnica?

Durant un període de la meva vida pintava pergamins i els pergamins se solien pintar al tremp d’ou. Vaig escollir aquesta tècnica perquè d’entrada ja la dominava i perquè em donava més matisos i em permetia expressar allò que volia amb més facilitat. 

Hi ha pocs pintors que l’utilitzen, per què?

Probablement per la dificultat de la tècnica i la lentitud a l’hora d’utilitzar-la.

L’hiperrealisme de les teves obres, va lligat a la teva forma de ser?

Sí, perquè intentava aprofundir en les meves vivències: molts temes dels meus quadres els vaig pintar en llocs i entorns on jo vivia.

Explica’ns quina temàtica has reflectit, majoritàriament, en les teves obres i per què?

Els interiors, per la llum i per l’ambient i perquè l’home, tot i que no es veu, hi deixa la seva petjada.

Quin entorn necessites per a crear les obres?

Tranquil·litat i música clàssica de fons.

Vas ser professor de dibuix. Quins consells donaves als teus alumnes?

Que treballessin amb il·lusió i que fossin exigents amb si mateixos.

Quina ha estat la teva més gran satisfacció professional?

He tingut grans satisfaccions professionals i personals amb la pintura, d’entrada poder viure d’ella, de la pintura, però sobretot l’acceptació de la meva obra.

Què en penses de l’art digital? Creus que marcarà una època, o es tornarà efímer?

Amb l’art tot els camins són bons sempre que diguin alguna cosa i trenquin algun motlle, si això es compleix, difícilment serà efímer.

Per últim, quin és el teu color preferit?

No tinc un únic color preferit. Depenent d’allò que vulgui expressar, en pot ser un o bé un altre.