Control de la processionària del pi

La processionària és una arna o papallona nocturna autòctona que té un cicle vital força complicat. 

El naixement de les papallones té lloc durant els mesos de juliol a setembre, període durant el qual realitzen les postes sobre les agulles dels pins. En general, cada femella sol realitzar una posta que, depenent de l’espècie de pi, oscil·la entre 190-320 ous.

Al cap d’unes cinc setmanes de realitzar la posta neixen les larves petites, amb un comportament gregari; són de color verd i s’alimenten de les fulles més pròximes al punt de posta.

Les larves es mouen d’un lloc a l’altre de l’arbre per alimentar-se. Amb l’arribada del fred, formen un niu amb pèls sedosos de color blanc, que col·loquen a la part més assolellada de l’arbre.

Cap als mesos de febrer, març i abril les larves abandonen el niu baixant a terra i formant les típiques processons d’enterrament on es transformen en crisàlides; un cop enterrades solen entrar en una diapausa o parada de desenvolupament, cosa que origina que, d’un mateix enterrament, surtin les papallones durant els tres anys següents. Per aquesta raó, tot i que aquest paràsit té un cicle anual, això es tindrà en compte a l’hora de planificar l’estratègia de control.

La processionària no és una plaga forana, tot al contrari, és una espècie autòctona que forma part dels ecosistemes forestals i està totalment integrada a la xarxa tròfica. És aliment, en totes les fases vitals (ous, erugues, crisàlides i papallones) per a molts depredadors: altres insectes, ocells insectívors com les mallerengues, puputs, cucuts, etc. rat-penats, petits mamífers com la rata cellarda, grups que desenvolupen un paper molt important pel control poblacional de l’espècie.  

La densitat de bosses i abundància d'erugues varia cada any en funció de les condicions ambientals. Com més suaus són els hiverns, més incidència hi ha, ja que moren menys erugues durant l’hivern.

Com podem controlar la processionària del pi? 

• Control biològic.  Els ratpenats poden menjar arnes de processionària quan emergeixen des del terra i moltes espècies d’ocells en mengen les erugues quan aquestes es troben als arbres (com fan, per exemple, les mallerengues) o quan es troben ja enterrades (com fan, per exemple, les puputs). Així doncs, es poden aplicar mesures complementàries per facilitar que això passi, com col·locar caixes niu per fomentar la presència d’ocells insectívors i ratpenats.  

• Control mecànic. Consisteix a eliminar les bosses amb les erugues encara a dins durant l’hivern, ja sigui tallant les banques que les contenen o cremant les bosses. Per altra banda, en el cas de jardins o forests amb pocs arbres afectats, es pot usar un mètode menys agressiu i igual d’efectiu que són els anells helicoidals. Són anells de plàstic que es col·loquen al voltant del tronc que condueixen les erugues dins una bossa on acaben morint. D’aquesta manera s’evita que les erugues baixin pel tronc i acabin el cicle vital.  
• Control per feromones. La gran majoria d'animals utilitzen feromones per atreure el sexe oposat i poder reproduir-se. En aquest cas, es col·loquen trampes amb feromones femenines per atreure els mascles i així evitar que puguin fecundar les femelles. 
• Endoteràpia. Entre octubre i novembre, cal realitzar una punxada a les coníferes potencialment afectades amb un tractament fitosanitari que circula per la saba de l’arbre i mata les erugues en les seves fases més primerenques.

L’ajuntament, al llarg del novembre de 2024 ha realitzat 200 tractaments a pins en zones verdes municipals que cada any són d’especial incidència. Durant els pròxims mesos, en casos puntuals, col·locarà anells per a captura d’individus que baixin dels arbres.