Dia Internacional del Teatre

La Cultura és segura.

Potser és aquesta la frase que més sovint, i amb més convenciment, hem pronunciat durant el darrer any tant professionals del sector com tota aquella gent que n’és consumidora habitual, i fins i tot esporàdica.

La Cultura és segura, i tant!, però no només perquè en els nostres llocs de feina oferim i apliquem protocols estrictes que protegeixen tant l’artista com el públic. sinó perquè, des dels seus diferents àmbits, la Cultura ha continuat demostrant que es referma en el seu propòsit de ser un instrument bàsic de sanació de l’intel·lecte i l’ànima de les persones i, per tant, de la societat.

La Cultura és segura perquè no defalleix en el seu camí, molt i massa sovint ple d’entrebancs i fins i tot de pals a les rodes, per part de qui preferiria un poble que no reflexiona, que no es planteja punts de vista diferents, que no obre la seva ment... en definitiva, que no pensa.

La Cultura és segura perquè és un bé essencial i, com a tal, es comporta avançant cap a la seva fita de transmetre i nodrir-nos d’eines indispensables: la capacitat de comprensió, el coneixement de la diversitat, la importància de la solidaritat...

Perquè la Cultura continuï essent segura en aquest aspecte, els Governs i les Administracions han d’admetre i reconèixer que és en efecte un bé de primera necessitat. I que per a mantenir-la en el seu status no n’hi ha prou amb una “declaració d’intencions”. Cal destinar-hi els recursos necessaris i vetllar perquè tota la gent que participa en la seva construcció i desenvolupament estigui reconeguda i protegida; especialment aquelles persones que són la part més fràgil -i alhora més visible- de la cadena i que han patit i pateixen una situació de vulnerabilitat: els artistes i les artistes.

La Cultura és segura perquè és el lloc íntim d’aixopluc de les persones. L’espai que ningú no pot envair. La riquesa que ningú no pot prendre’ns. La clau per a trobar la nostra valentia, la nostra força, la nostra integritat.

La Cultura és segura, també, perquè preserva la nostra memòria col·lectiva i ens la posa al davant. Ara mateix travessem aquesta època marcada per un virus que encara no coneixem prou per a poder eradicar totalment, i ens veiem amb l’obligació de modificar i prescindir de part de la nostra vida social. És al nostre abast donar-li la volta a aquesta situació d’aïllament i transformar la solitud en coneixement del propi jo. Aprofitar per comunicar-nos més amb qui som i descobrir-nos cada vegada més immunes a vells virus que sí coneixem: les ideologies autoritàries i dictatorials, els comportaments abusius, la manca d’ètica i la por que ens vol frenar a l’hora d’enfrontar-nos-hi.

La Cultura és segura, finalment: segura de sí mateixa per a continuar essent un mirall on reflectir totes les nostres febleses i grandeses, com a individuals i com a societat; per a continuar explicant la nostra història, les nostres històries, esperonant la imaginació i la creativitat inherents a qualsevol ésser humà, i propiciant així els canvis cap a un món més lliure, més just i més sà.

La cultura som nosaltres.

#NosaltresSomElTeatre

AADPC
Dia Mundial del Teatre 2021