Discurs institucional del Dia Internacional de les Dones

Fa encara no dos mesos, es va publicar una enquesta en la qual el 44% dels homes de l’estat espanyol manifesten que s’ha arribat tan lluny en la promoció de la igualtat de les dones, que ara se’ls està discriminant a ells. Dins d’aquest percentatge, més del 50% d’aquests homes tenen entre 16 i 24 anys. A la mateixa enquesta, fins a  un 32% de dones està d’acord amb aquesta afirmació.

És obvi que queda molt per fer, però potser cal reflexionar en com ho hem de fer. Actes de reivindicació com el d’avui, campanyes i crides a la igualtat són molt necessàries per revertir aquests percentatges, però no ens serviran de massa si alhora no mantenim de manera constant, diària i ferma el nostre activisme.

Els homes esteu acostumats a viure sense por, i això que per vosaltres és, com ho hauria de ser per tothom, un dret, per les dones no és encara ni tan sols una realitat.

És responsabilitat de tots desafiar els estereotips de gènere, i reconèixer les desigualtats. El futur de la lluita per la igualtat de gènere depèn de la nostra capacitat per a identificar i abordar les conductes que cada dia veiem, vivim o potser fins i tot exercim, tant se val si de forma inconscient. I és molt important el fet de reconèixer-les.

• Comentaris sobre l’aparença física o el vestuari.
• Assignació de rols en l’àmbit laboral o familiar.
• Menysteniment de les emocions.
• Interrupcions en les converses.
• L’ús de diminutius o termes condescendents en dirigir-se a una dona.

Només quan reconeguem i enfrontem aquestes formes subtils de sexisme podrem avançar cap a una societat justa i igualitària.

Banalitzar aquests actes i actituds constants, a banda del mal que ja fan a la lluita per la igualtat, suposen un risc silent molt més greu per la nostra societat. El de transmetre a les pròximes generacions que tot s’hi val.

L’educació ha de proporcionar eines per identificar i desafiar les violències de gènere, i promoure una cultura de denúncia i suport a les víctimes.

Una educació inclusiva, no tan sols ens ha d’empoderar a les nenes i a les dones, sinó que ens ha d’educar a tots en la importància del consentiment, la igualtat i el respecte cap a totes les persones independentment del seu gènere.

Portem anys d’història arrossegant el patriarcat i el masclisme. L’herència de milions de dones que han patit tota mena d’abusos que mai havien ni tan sols explicat, i ja no diguin atrevir-se a denunciar, perquè ni tan sols creien tenir el dret a poder-ho fer, ens demostra que com a societat no ens podem continuar permetent que cada cop que una dona alci la veu se la ridiculitzi, senyali o se la posi en dubte.

No ens tornem a empassar la nostra veu.