Es realitza la diagnosi de la realitat juvenil de l'Ametlla amb la participació de joves, tècnics, professorat i agents polítics i socials del poble

La metodologia utilitzada per elaborar el PLJ aborda la realitat dels i les joves i les polítiques adreçades a aquest col·lectiu des d’una perspectiva quantitativa, qualitativa i participativa dels agents que hi intervenen. El procés consta de tres grans fases: Fase de diagnosi de la realitat juvenil; Fase de definició i disseny del Pla i Fase d’implementació i avaluació. 

Per aquest motiu, el primer pas ha estat elaborar una diagnosi de la situació actual de la realitat juvenil al municipi, per conèixer com viuen els i les joves, quines necessitats i inquietuds tenen, què s’està fent des de l’administració municipal i què cal millorar per donar-hi resposta. 

La fase de diagnosi ens permet disposar d’una fotografia de la realitat juvenil i de les polítiques de joventut que s’estan duent a terme que serveixi de punt de partida per planificar futures actuacions que millorin les condicions de vida del jovent del municipi. 

El procés per elaborar la diagnosi ha contemplat elements estratègics com, per exemple, implicar a tota l’organització municipal, als agents socials i als propis joves per intentar adequar les actuacions a les seves necessitats i possibilitats, però també per vetllar per la seva corresponsabilització i implicació. 

La metodologia d’elaboració parteix de la necessitat d’una anàlisi de la realitat juvenil (tant quantitativa com qualitativa de la situació dels i de les joves), una identificació i avaluació dels recursos existents al municipi destinats al jovent, i un procés de reflexió col·lectiva on intervenen els diferents agents implicats: polítics, tècnics, agents socials i jovent. 

L’anàlisi de la realitat juvenil de l’Ametlla i de les polítiques municipals de joventut es centren principalment en la franja d’edat dels 15 als 29 anys, d’acord amb el que preveu la Llei 33/2010 de polítiques de joventut. Així mateix, en alguns aspectes s’ha ampliat la franja fins els 12 anys, atès que bona part dels serveis de joventut s’adrecen i atenen també les necessitats de la població més adolescent. 

Ara bé, analitzar tots els aspectes de la vida de la població jove i les polítiques que els afecten, encara que sigui des de l’àmbit municipal, és una tasca ingent. Per això, a l’hora de fer aquesta aproximació a la realitat juvenil ha estat necessari prioritzar i acotar els àmbits prioritaris sobre els que volíem centrar l’anàlisi i focalitzar la mirada, entenen aquesta tasca com una oportunitat per dotar d’intencionalitat el treball realitzat. 

Per fer aquest plantejament inicial s’han tingut en compte diferents aspectes:

 - Una primera mirada a les característiques de la població jove del municipi entre 15 i 29 anys, que representa el 16,07% del total de la població, segons dades del padró municipal de 2016. 

- L’avaluació de l’anterior Pla Local de joventut que indicava aquells eixos de treball que requerien d’una major atenció. 

- L’anàlisi de les principals necessitats detectades per la regidoria de Joventut. 

- Les directrius que estableix el Pla d’actuació territorial de polítiques de joventut PATJ-2016. 

Per començar a respondre aquestes i altres preguntes s’han dut a terme diferents accions. Per una banda s’ha realitzat una anàlisi i explotació de dades secundàries: s’ha dut a terme una aproximació a la realitat juvenil des de la perspectiva de les dades sociodemogràfiques. 

I, per altra banda, s’ha dut a terme treball de camp, que pretenia recollir i contrastar les percepcions i visions que hi ha sobre la realitat juvenil del municipi i identificar les principals necessitats a què cal donar resposta. El treball s’ha dut a terme de forma paral·lela, a nivell polític, tècnic i amb els propis joves (associats i no associats). Les sessions de treball dutes a terme són: 

- Sessió de presentació amb l’àmbit polític: s’ha realitzat una sessió al inici del procés i una sessió de retorn en l’última fase del procés d’elaboració de la diagnosi per a presentar les conclusions de l’anàlisi i recollir la percepció política. 

- Sessió de treball amb l’àmbit tècnic: s’han realitzat diferents sessions de treball amb professionals municipals vinculats als diferents eixos de treball: 

- Sessió de treball amb responsables tècnics municipals de diverses àrees. 

- Entrevista amb el director de l’Institut Eugeni Xammar, el cap d’estudis i la coordinadora de primer cicle. 

- Sessions de treball amb joves: el treball amb els i les joves s’ha plantejat prioritàriament de forma presencial a partir de la realització de grups de discussió, entrevistes i enquestes. Així, doncs, s’ha dut a terme: 

- Sessió de treball amb joves en el marc de la Nit Jove. Hi ha participat una vintena de nois i noies d’edats compreses entre els 14 i els 18 anys. 

- Enquesta a l’alumnat de l’institut Eugeni Xammar: han respòs l’enquesta 207 joves de diverses edats compreses entre els 13 i els 19 anys. 

- Sessió amb entitats i grups organitzats: van participar 12 joves d’edats compreses entre els 14 i els 27 anys, membres de 10 col·lectius del municipi. 

- Sessió amb responsables dels grups municipals de l’oposició 

- Sessió amb responsables de l’equip de govern.

- Un cop es finalitzi l’etapa de diagnosi, s’entrarà a la fase de definició i disseny del Pla. Aquesta fase ha de definir en un document que serveixi de guia pels propers anys les directrius polítiques fruit de la reflexió a partir dels resultats de la Diagnosi.