Es restaura la Font Raspall

La part més complicada ha estat l’arranjament de la pica, ja que en reparacions anteriors s’havia utilitzat ferro i aquest estava oxidant la pedra, propiciant la seva fragmentació. La reparació s’ha realitzat amb claus d’alumini (no corrosius) i pedra liquida. Pel que fa al ferro de la font, s’han extret les capes de pintura i s’ha fet amb batum de judea, com antigament es realitzava. 

La part més complicada ha estat el pintat amb pigmentació dels totxos existents, que estaven en molt mal estat. Inicialment s’havia valorat solament netejar amb aigua, però el problema va sorgir quan analitzant detalladament els maons es van localitzar fragments de pigmentació, i és que originalment el totxo havia tingut pigment magra. És per aquest motiu que es va decidir aplicar-li la tècnica original. 

Tot i que, evidentment, ha estat un xoc visual, si se seguien criteris de restauració professionals no es podia obviar que originalment aquests totxos havien estat pintats amb pigmentació natural de color magra i, per tant, s’havia d’aplicar. 

No obstant això, aquesta pigmentació, al ser natural, en cap cas afecta el bé patrimonial. Amb el pas del temps anirà perdent intensitat, pigment, com ja li ha passat en la degradació del pas del temps. 

A part d’ això, tots els elements que s’han utilitzat protegeixen la font ja que són naturals, i el que s’ha evitat ha estat tractar-la amb productes químics com la potassa o amb tractaments de sorrejat, que sí que causen danys irreparables a curt i llarg termini. 

Finalment, s'hi ha fet un tractament hidrofugant per evitar la continua erosió de la pedra, i un altre antihumitat perquè el fong no la pugui perjudicar més.