Pregó de la Festa Major

El passat dijous 24 d'agost l'actriu ametllatana, Anna Ycobalzeta, va pronunciar el pregó de la Festa Major 2017, el qual es transcriu a continuació:

"Bona nit a tothom!

Finalment ha arribat el moment! Per què dic "finalment"? Fa molts mesos em van proposar des de l'Ajuntament fer el pregó de la Festa Major. Després de rumiar-ho un parell de dies vaig dir. "Què carai, sí! Em fa molta il•lusió!". I vaig recordar unes paraules que em va dir un gran amic, en Pep Cruz (en Monrràs, per a molts): " Yco, si t'ofereixen un micro agafa'l per a dir coses".

Bé, ja estava fet, havia dit que sí. Faria el pregó. Llavors només faltava tenir alguna cosa a dir... És clar, sempre ens veieu, als actors i actrius,dient paraules, però es tracta de text que ha escrit un altre. Nosaltres el que fem és donar vida a aquelles paraules a través del nostre personatge. Però aquí no tenia ni personatge, ni paraules escrites... L'únic consol és que encara quedava molt temps... Però el temps, passa.

Sabeu? Hi ha un malson molt típic abans de l'estrena d'una obra de teatre. Somies que arriba el dia de l'estrena, la sala és plena a vessar de públic i tu no et saps el paper... Doncs bé, ara us puc assegurar que això també passa amb els pregons!

Quina nit que vaig passar! Mare meva! Us veia a tots aquí, esperant espectants l'inici de la Festa i jo també aquí, palplantada, muda, pàl•lida, en blanc.

I és clar, l'endemà em vaig llevar pensant: "Però què has fet? Per què has dit que sí!? Si tu no ets escriptora! Si t'haguessin demanat actuar sí, però parlar, tú... per què!? En quin merder t'has fotut? Tu no fas pregons!".

I dins d'aquest diàleg intern que es crea quan alguna cosa et preocupa, va passar a parlar la meva part "del sí", que em deia: " Tu potser no fas pregons habitualment, però sí que pots fer-ho; sí que tens coses a dir; sí que et fa il•lusió, sí que ets ametllatana...".

Ametllatana..., ametllatà....

Què és ser ametllatà o ametllatana?

Fa temps tornava cap a casa amb el meu fill gran al cotxe. Ell tenia uns dos anys. Tot just arribàvem al trencall de la C-17 per entrar al poble i li vaig dir, exultant d'entusiasme:

"Mira, ja arribem al poble. L'Ametlla. Tú ets ametllatà".

Ell, de manera inesperada, es va posar a plorar desconsolat tot dient:

"Jo no sóc ametllatà! Jo sóc jo!".

Quin disgust va tenir! no vaig dir res més.

Perquè... Què és ser ametllatà? (Suposo que rodant la sèrie Merlí és inevitable que em faci preguntes filosòfiques i aquesta, sense dubte, ho és. I això de filosofar i fer-se preguntes t'enganxa). Entro a Wikipèdia i agafo tots els diccionaris que tinc per casa. Com a resposta trobo: GENTILICI. No em serveix. I menys per fer un pregó! Vull saber-ne més.

Truco als pares, aquests avis tot terreny tan necessaris en aquests temps que corren: es queden amb els nens perquè puguis anar a treballar, sortir a sopar, anar a cercar el significat d'una paraula... Quan calgui. Doncs bé, els truco per a què es quedin amb els meus fills... Què és ser ametllatà?

Surto al carrer per veure si trobo la resposta....Crec que no serà fàcil.... Topo amb els primers obstacles: per començar he de saltar dues saques de brossa de jardí i esquivar tres pals: dos de telèfon i un d'electricitat.
Segueixo caminant... Fa olor de ginesta, farigola, pinassa, terra humida... Passa un gaig, mira; una tòrtora! Ai no, no, no; és un tudó, la garsa, el pinsà.

Avui fan partit al camp de futbol. Sento els xiulets molt abans d'arribar. Mai he estat gaire futbolera, ho confesso, tret d'anar a veure els germans jugar. Això sí, SEMPRE, quan m'han preguntat de quin equip era ho he tingut clar: De l'Ametlla. A nosaltres mai ens ha hagut de subvencionar Qatar, i en canvi som el millor club del món.

Paro a la Font de la Mina, quina fresqueta que hi fa!

Passejo i penso com és de maco aquest Ajuntament! M'assec a un dels bancs. Miro la plaça... Hi havíem passat tantes hores, allà, amb els amics, jugant. Tanco els ulls i me'n vaig a la infantesa... Avui hauré de marxar abans perquè he de recollir la bicicleta a Can Fontanals per anar d'excursió al Delta amb el GEPA. Camino pels carrers, encara sense asfaltar. En Ramon somriu. "Hola Ramon". Pel final del Passeig veig que algú arriba... És l'home dels gossos. Ha arribat caminant de molt lluny. Acaricio els seus companys peluts. Tinc pressa. He d'anar a Cal Ferrer a veure com va el llit que estem preparant amb la colla per la carrera de llits. Crec que aquest any tenim possibilitats de guanyar. I he d'emprovar-me la disfressa per la comparsa de Carnaval. Avui tenim assaig amb la coral (L'Olla de Grills, és clar. La Lo Lliri és pels grans). A Ca La Lola m'he comprat l'esmorzar, a Can Moncau el berenar i a Can Surinyac el sopar. A Ca la Maria hi aniré demà. Aquesta tarda ballem gitanes.... Ara neva! ( Això ho tenen els records. vas d'un lloc a l'altre amb una facilitat!) El Sant Jordi de l'entrada aquest any l'han disfressat. Valenta innocentada! El pessebre vivent ens ha deixat glaçats... El temps del fred ha passat. A Can Muntanyola fan cinema a la fresca. I a Puiggraciós concurs de paelles (Hi anirà en Pep Salsetes?), i a Ca l'Arenys les Olimpíades pels nens. Què dius? Vols dir? Que diu que diuen que posaran un semàfor... Aquí? No ho crec pas... He d'anar a Can Canudas a comprar material o a Can Borrell, tant se val. Ja han muntat l'envelat! "Oh, oh, oh, bonito es" Aquesta cançó se m'ha ben enganxat!

Obro els ulls. Torno a la realitat. Els records, quin bon regust m'han deixat. Mira que gaudiem del temps sense mòbil ni whatsapp!

Avui m'arribaré a un concert a Can Draper i la setmana vinent a Can Plantada (Quins noms tan bonics: Can Muntanyola, Can Quico, Can Sous...).

Aquest fill meu que xerra tant, un dia també em va dir:

"Mare, com és que casa nostra no té nom? Vull que es digi Can Plantada".

"Però si ja existeix, no pot ser". Vaig replicar jo.

"Doncs Can Plantada 2", em va respondre". Francesc Roger, haurem de parlar...

On érem? Ah, sí... i què és ser ametllatà?

Passo pel costat de l'escola Bertí (abans Verge de Montserrat). Uix... M'han estat a punt d'atropellar! "Anem massa de pressa! En aquest poble hi viuen nens!"...

Us imagineu un centre peatonal? Bé, deixem-ho estar...

Les galeries, el CAP, la Villa Lola, el Cafè Bassa i... Ja hi sóc. El que ha estat per a ma un lloc cabdal: el Teatre La Sala. Aquí vaig descobrir la meva vocació, és a dir: una part del meu jo.

La Consol, l'Assumpta, la Maria Alemany, la Carmina Moncau, l'Antònia Bosch, en Jordi Puig, la Mariona Puig, en Joaquim Raga, en Jordi Canudas, en Josep Fontanals, en Joan Anton Blancher, en Lluís Puig... i tots els components del Grup de Teatre Nyoca que junts, en aquell temps, vam fer de somnis realitats. Gràcies per les hores compartides i ser l'origen del que com a professió acabaria triant.

L'olor del lloc em transporta al passat.... Avui representen El Tartuf, de Molière. Tots han estat treballant de valent fent els vestits, l'escenografia, els llums, assajant... Segur que aquí trobaré respostes interessants perquè aquí juguem tots junts, petits i grans.

Surto del teatre amb el cor endolcit. Asseguts a les butaques hi he reconegut a tanta gent que fa temps que no són entre nosaltres! Per a tots ells un instant de record i les gràcies "per haver-hi estat".
El vent m'acarona la cara i em torna a la realitat. Sóc tan feliç de pertànyer a aquesta comunitat!

Veig passar un avió. Em fa pensar en els anys que vaig passar fora fent gires de teatre. Quan em preguntaven d'on era...

"De Catalunya"

"Ah! Barcelona!"

"No, Barcelona no; de l'Ametlla del Vallès".

"Lamelia del baile?"

"Això, sí: l'Ametlla del Vallès". I podia gaudir a cada síl•laba de l'orgull que representa ser d'aquest poble i així no deixar-me cap racó del meu origen, d'allà on vinc.

Passo per la Plaça Vella i en fer el revolt veig l'hora al campanar de l'església! Ui! Se m'ha fet tard! He promès al meu fill que avui aniríem al parc a jugar i que ell podria triar un restaurant del poble per anar a sopar! He de resoldre la pregunta de "Què és ser ametllatà", perquè sinó ni parc ni pregó!

Faig via pel Verder... El nostre poble és molt gran! Quan era petita em van dir que li devia el nom a la forma del territori... Una ametllla. Ara ja deu tenir forma de postres de músic, penso. Però aquí no hi falta de res! Peixateria, floristeria, carnisseria, cafeteria, mini golf, una caseta florida, dentista, ferreteria, lampista, marmolista, farmàcia, autoescola, veterinari, perruqueria, pizzeria, merceria, tintoreria, gimnàs, massatgista, cronista, esteticista, centre holístic, un centre de repàs, botiga de roba, objectes de regal, llaminadures, fusteria, papereria, biblioteca, ous a Can Gual, pavelló, gestoria, mecànic, traductors, col•leccionistes, artistes, menjar per emportar, escola de dansa, motos,tot pel món de la piscina, trompistes, trompetistes i trombonistes, cantants, carteres, capellà, manyà, obrers, pintors, dissenyadors: de roba i d'interiors, escultors i fins i tot algú amb un patrimoni d'origen dubtós.

Si és que ja ho deia el poeta:

"En ma terra del Vallès

tres turons fan una serra,

quatre pins un bosc espès,

cinc quarteres massa terra.

Com l'Ametlla del Vallès, no hi ha res"

Anava així,oi?

Bé, arribo a casa i trobo que el meu fill ja m'espera per anar a voltar. Duu el programa de Festa Major a la mà.

"Comença la Festa, que hi voldràs anar?".

"És clar que sí, mare. Jo estimo l'Ametlla. Sóc ametllatà".

Somric i no dic res. Penso que el poble s'ha de viure i és llavors quan l'estimes. I això et fa ser ametllatà. El meu fill cada dia se sent més part de l'Ametlla i cada dia s'estima més aquest racó de món. Avui s'adona que no és incompatible ser ell i també ser ametllatà.

Fem d'aquesta festa una festa d'ametllatans. Vinguts del nord, vinguts del sud, de terra endins, de mar enllà... Parlant francès, anglès, rus, àrab, italià, prussià o calladets, tan se val!

Gaudim un any més de la nostra festa, ballant, xerrant, jugant amb els verds o amb els grocs...

Exemple de bon tracte: per una festa lliure de racisme i masclisme!

I aprofitem aquesta festa per donar-nos a conèixer. I els que ja ens coneixem reforcem els lligams! L'Ametlla no només es viu dins de cada casa. L'Ametlla es viu al carrer... Compartint!

Abans d'acabar, no puc deixar de demanar atenció... Perquè en aquests dies de tristesa i confusió, però també per enriquir els dies plens d'alegria, crec que és imprescindible reinvindicar la cultura. També ens ajuda a créixer i estimar com a persones i com a poble. Com deia la Montserrat Roig:

"Progrés potser significa deixar de tenir l'aire de conquistador permanent, progrés avui potser significa recuperar aquelles coses que abans teníem a l'abast de la mà, com és l'esperit de convivència, la bona relació amb la naturalesa i no la seva sistemàtica destrucció; la recuperació de la teva identitat, viure la cultura sense complexos ni provincialismes però amb seguretat perquè, al cap i a la fi, cultura és l'aire que respires."

Bé, dit això acabo amb la il•lusió que algun dia, al diccionari, quan busquem "ametllatà" hi digui: "persona que sap estimar".

I ara sí:
Ametllatans, ametllatanes... Com cada agost, comença la festa!

Comença la Nostra Festa!

Feliç Festa Major!!!"