Recorregut de la caminada "Els Cingles"

Aquí teniu una descripció del recorregut:

Aquesta ruta de 9,2 kilòmetres la podem fer en unes tres hores tot depenent de les parades que fem. Sortirem del santuari de Puiggraciós pel Camí dels Mercaders que ens porta al Coll de can Tripeta i als peus del cingle just al vèrtex de Puigciró. Allà surt el corriol que passa arrambat a peus del cingle per la Solella de la Rovira per anar a buscar el grau de Montmany, que puja tot serpentejant per sota de la línia d'alta tensió fins l’altiplà de Bertí el qual l'any 2002 va ser declarat com a Pla d'Espais d'Interès Natural (PEIN).

Un corriol surt a la nostra dreta, va resseguint el cingle en direcció nord i ens apropa al mirador del Sot del Grau on hi ha la taula de pedra amb bones vistes al Tagamanent, al pla de la Calma i al Pirineu.
Passem pel Camp del Coll per anar a buscar el camí de Sant Pere, que coincideix en aquest tram amb el GR-5 (també anomenat el camí dels Miradors), que amb els seus 200 kilòmetres passa pels 5 parcs naturals que encerclen l'àrea metropolitana de Barcelona.

Seguirem pel camí en direcció a ponent fins a ca l'Esmolet. Allà surt un corriol que tot carenejant puja al serrat de les Escorces (d'on es pot gaudir d'unes bones vistes de tot Bertí) i d'aquí al punt més alt, el Puigfred, de 944 metres, on hi trobem un punt geodèsic molt tapat per la vegetació.

Ara seguirem un corriol poc visible que surt en direcció a ponent i que desemboca a una pista forestal que baixa fins a Barnils, una masia enrunada ja anomenada a l'any 1370.

Començarem a baixar per l'antic camí de Barnils que acaba als camps de can Magre, aquí girem a llevant cap a Sant Pere de Bertí, església d'una sola nau, pràcticament rectangular, amb volta apuntada feta de pedres de cantell i absis carrat. La porta d'accés és adovellada i es troba a migjorn, a la banda de migdia hi ha el cementiri.

Sant Pere de Bertí apareix documentat en les fronteres més antigues de la diòcesi de Vic, l'any 978, com a castrum Bertini o Bertlli. També apareix a la documentació de Sant Miquel del Fai de l'any 1031, que l'anomenen Bertino.

Deixem Sant Pere pel corriol que tot planejant ens apropa al Clascar, també conegut com el castell de Bertí. El nom li prové de Castellar, de manera similar a castlà, forma medieval per a un concepte semblant (el castellà, o cavaller que ostenta la possessió d'un castell). És una casa forta documentada el 1298. S'ha identificat el Clascar com el castell del Bertí, del qual se'n conserven notícies documentals des de l'any 978. En un document del 1370 apareix Guillem Clascar sota el domini de la família Centelles. L'any 1615 se l'anomena "domus" i havia passat als senyors de Bell-lloc. A principis del segle XX es va reformar l'antiga masia i es va convertir en un fantasiós castell on es barregen elements gòtics autèntics i imitacions.

Seguirem per l'antic camí medieval que baixa al torrent de la Llòbrega per tornar a pujar a can Mestret a peus de cingle, d'on surten dos graus que baixen al Vallès: el del Traver i el Mercader. Encara és visible l'antic grau que va quedar malmès per la construcció del que havia de ser la carretera de l'Ametlla cap a Centelles pel poble de Bertí, que finalment s'ha quedat en pista. Aquesta carretera es va construir entre els anys 1942 i 1944 i és la que ens portarà de tornada al coll de can Tripeta i d'aquí a Puiggraciós.