Retorn de la primera onada del procés participatiu del POUM

Aquest acte va servir per presentar una síntesi de la informació recollida en la primera onada del procés participatiu que es va fer els passats juliol i agost, i que va consistir en un qüestionari de diagnosi en línia (amb més de 288 participants) i en tres tallers deliberatius presencials en què es van treballar els àmbits social, econòmic i urbà-territorial (amb una participació mitjana de 22 persones).

A partir d’aquests instruments participatius s’han pogut recollir opinions i valoracions ciutadanes que permetran complementar i enriquir el procés d’elaboració de les anàlisis diagnòstiques i la posterior redacció de l’avanç de planejament.

Aquestes han estat les idees força derivades de la primera fase del procés participatiu:

Model de creixement

• La majoria de participants recolza l’opció de créixer consolidant la situació actual, principalment construint cases unifamiliars però també obrint les portes a edificar en solars buits amb més habitatges per parcel·la i a blocs plurifamiliars d’HPO.

Àmbit social

• Fomentar i facilitar relacions socials amb polítiques comunitàries que es complementin amb estratègies urbanístiques encaminades a transformar la zona centre, promoure un nou equipament de caràcter cívic i millorar els equipaments existents a nivell de gestió i accessibilitat. Alhora, cal preveure espais específics per a joves i per a la promoció de relacions intergeneracionals.

• La tipologia d’habitatge dominant (“ciutat jardí”) ofereix tranquil·litat i privacitat, però incentiva l’individualisme i genera dificultats de socialització.

• Per facilitar l’accés a l’habitatge de col·lectius vulnerables (preocupa l’emancipació joves i l’envelliment de la població) es recolza la idea de mantenir l’essència de “ciutat jardí”, però repensant-la i adaptant-la: amb densificació d’espais existents, repensant la utilitat de l’habitatge i impulsant habitatge social de diferents models (habitatge social de renta protegida i habitatge en règim de lloguer social).

• L’increment de la qualitat de vida ha de passar per potenciar i millorar parcs i espais verds, l’entorn natural (gestió de rieres i torrents) i per prioritzar la mobilitat activa i sostenible.
• També cal incrementar la percepció de seguretat regulant el trànsit motoritzat reduint situacions de perillositat i millorant l’espai públic (especialment la il·luminació).

Àmbit econòmic

• Priorització d’activitats econòmiques com el comerç, l’economia circular i activitats relacionades amb el medi ambient i la sostenibilitat.
• Pel que fa al comerç es considera que cal potenciar petits establiments comercials al centre del poble, amb polítiques de dinamització comercial i adaptant el centre facilitant la mobilitat a peu per la zona.
• Sobre els polígons d’activitat: es recolza l’opció de mantenir l’activitat industrial a la ubicació actual (no ampliar sòl industrial i potenciar i densificar polígons existents).
• Respecte el turisme, cal ser realista envers les possibilitats locals, i apostar de forma realista per crear punts d’interès aprofitant actius municipals com l’entorn natural i la seva ubicació. Es tracta de potenciar un turisme de qualitat (familiar, saludable, cultural) i respectuós amb l’entorn.
• En relació al sector primari calen mesures de preservació de l’espai agrícola i del mosaic agroforestal, facilitar l’agricultura de proximitat respectuosa amb l’entorn i descartar la producció d’energia verda a l’espai agrícola.

Àmbit urbà-territorial

• Promoure millores d’infraestructures i serveis, especialment la recollida de residus i la xarxa de telecomunicacions.
• Pel que fa a l’habitatge i la densitat, la majoria de participants són partidaris de densificar el municipi: permetent més altura (PB+2) o amb tipologies plurifamiliars (pel que fa a la possibilitat de permetre habitatges bifamilars es recullen opinions contradictòries, a favor i en contra).
• Cal escollir molt bé les àrees de densificació. La zona més idònia seria el centre.  Alhora, s’adverteix que la possible densificació d’urbanitzacions aïllades ha de tenir en compte qüestions de sostenibilitat.
• El centre, la carretera de Bigues i els espais al voltant de la C17 podrien intensificar el seu paper de centralitat.
• Es constata la dependència del cotxe com a mitjà de transport majoritari. Per tal de reduir la dependència del vehicle privat es proposa: a) Facilitar la mobilitat a peu al centre (voreres més amples i segures i menys places d’aparcament) facilitar la mobilitat amb bicicleta i VMP així com habilitar aparcaments dissuasius b) Potenciar vies verdes i facilitar connexió amb municipis veïns c) Apostar per sistemes de transport públic a demanda.
• Pel que fa a les centralitats: consolidar les existents (centre, CC Sant Jordi) i el Passeig (que ha de conservar l’essència).