"Retrospectiva", de Maria Vilanova, propera exposició a la Sala d'Art Carles Sindreu

Maria Vilanova, artista, pintora i professora de pintura, arriba a l'Ametlla l'any 1988 i s'hi instal•la definitivament l'any 1995.

De jove va rebre classes de dibuix i pintura i recorda, en especial, el mestre Torrens Lladó (Escola Lliure del Mediterrani). És a partir d’aquí quan apareix la Maria artista, una dona que viu exclusivament del seu Art, del que pinta i dibuixa i del que ensenya.

L’experiència i coneixements que va adquirint la porten a participar en diferents concursos d’Art de nivell internacional com la Medalla d’or al “XXXVII Salon Internacional d’Arts Plastiques a Béziers” (1993), la “Carta d’Artesa” de dibuix atorgada per la Generalitat de Catalunya o finalista en el concurs de pintura a l’oli Premi Valentí, entre d'altres. Ha participat en diverses exposicions a Catalunya, a la resta de l’Estat espanyol, França i a Alemanya i obres seves apareixen en llibres com el Diccionari Ràfols, Batik Grafic i Gal-Art.

Aquesta exposició, organitzada per l'Associació d'Artistes de l'Ametlla amb el suport de l'àrea de Cultura de l'Ajuntament, es podrà visitar els divendres de 18 a 20h i els dissabtes i diumenges d'11 a 14h i de 18 a 20h fins el dia 26 de febrer.

Entrevista a Maria Vilanova (per Jonathan Caballero)

"A la meva obra transmeto llum i sentiment, o almenys ho intento"

Un color? Un número? Una cançó?

Color blau, el número 7 i Yesterday.

Com et vas acostar al món de l’Art. Quan vas començar a pintar?

De petita ja m’agradava l’Art. Recordo que quan els de la família no em trobaven a la casa de Caldes, era perquè estava a les golfes observant els quadres que hi havia emmagatzemats, em fascinaven. També m’enfilava a les cadires per poder observar els que hi havia penjats per la casa. No sabria dir-te una data concreta, perquè recordo haver dibuixat des de sempre.

Per què la pintura?

No ho sé, vocació. Va ser innat, sempre em va agradar. Només recordo ser petita i acabar els deures ràpidament per poder anar a dibuixar.

Recordes la primera obra que vas fer?

Va ser una pintura a l’oli, una gerra amb unes flors blanques i liles. La conservo al “magatzem de quadres”, però no sé ben bé a on (riu).

Quins estils i moviments artístics es veuen reflectits a les teves obres?

Amb claredat el realisme i l’impressionisme.

Què vols transmetre a les teves obres?

A la meva obra transmeto llum i sentiment, o almenys ho intento. Si a la gent li arriba o no, ja no depèn de mi.

Quin pintor (o pintors) han influït a la teva vida?

orolla, Berthe Morisot i, sens dubte, en Torrens Lladó, el que va ser el meu mestre de jove (la mirada li delata admiració).

Quin és el teu proper projecte?

l meu proper projecte dins del món de l’Art serà obrir nous camins i experimentar amb les textures.

Què et sembla l’Art actual?

Hi ha bons artistes, però en especial m’agrada molt en Barceló. També t’he de dir que n’hi ha que la gent considera “bons” i, almenys a mi, no m’agraden.

Com hauria de ser l’Associació d’Artistes de l’Ametlla ideal?

Hauria de ser una associació “oberta” a tots els camins de l’Art.

I amb aquestes línies, amb la humilitat d’unes paraules, li fem homenatge a la Maria Vilanova, a criteri meu una de les persones que va fer possible que a l’Ametlla hi hagi actualment una Associació d’Artistes.

Per la seva vitalitat i ganes de fer coses, la Maria és d’aquelles persones en què tothom voldria recolzar-se per poder-li cridar a la resta de la gent: “no visc a l’Ametlla, sóc de l’Ametlla”.

Maria, gràcies per haver-me dedicat temps per saber-ne més de tu, i per la teva simpatia.